Esteu aquí

L’aiguamoll de Molins de Rei: 10 d'anys de zona humida

  • Facebook
  • Twitter
  • RSS
Vista aèria del 1962 quan s'estava construïnt l'autopista Barcelona-Tarragona i s'aprecia encara el meandre original del riu Llobregat.
Imatge de la pollancreda inundada que ocupava l'antic meandre del riu Llobregat a principis del 1994 abans d'iniciar el projecte de creació de l'aiguamoll.
L'alcalde de Molins de Rei, Josep Janés i Albert Vilalta, Conseller de Medi Ambient a dins l'aguait per ocells el novembre de 1995.
El bombeig solar de 3 kWp que incorporava un sistema remot de monitorització ambiental el 1997.
La central solar fotovoltaica de 7 kWp per al bombeig de l'aiguamoll el 1999.

La idea de l'aiguamoll de Molins de Rei va néixer el 1994 quan els tècnics de la recent creada Fundació Terra observaren que en un antiga extracció d'àrids feta en un meandre abandonat del riu Llobregat per les obres de l'autopista Barcelona-Tarragona el 1962. La zona havia estat replantada amb pollancres feia uns 30 anys i cada vegada que el riu inundava la ribera, aquest indret romania molt temps amb una làmina d'aigua permanent a causa de la impermeabilització dels sediments fluvials en el sòl. A partir d'aquesta observació, i del fet que la pollancreda tenia uns arbres molt afeblits per l'anegament constant d'aigua varies vegades l'any, es va plantejar la recuperació d'aquest antic meandre per convertir-lo en una llacuna d'aigua dolça aportada per un bombeig de l'aigua del riu amb energia solar fotovoltaica.

Els terrenys havien estat adquirits als anys seixanta pel llavors ICONA (Instituto para la Conservación de la Naturaleza) i traspassats a la Generalitat de Catalunya a principis dels vuitanta. A principis dels anys noranta, la pollancreda amb la qual s'havia replantat l'indret mostrava que la major part dels arbres estaven malalts i la seva tala era preceptiva. Així que l'actuació proposada per la Fundació Terra de convertir l'espai en una llacuna artificial d'unes 6 hectàries es va plantejar a l'administració autonòmica, la qual ràpidament ho va valorar favorablement.

Un projecte de conservació de la natura local innovador

A finals del 1994 la Fundació Terra sol·licitava el permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per obtenir la cessió d'aquesta finca i executar el projecte de creació de l'anomenat Aiguamoll de Molins de Rei. El projecte executiu fou encarregat a l'empresa de construcció civil ACYCSA i les obres es van iniciar definitivament el 1995 amb una subvenció d'onze milions de pessetes (uns 66.000 euros) aportats pel Departament de Medi Ambient. Però, les obres van resultar ser de més envergadura de la prevista i l'empresa encarregada de l'obra va decidir assumir la diferència. Les dificultats en l'excavació del vas de la llacuna va incrementar l'obra final fins a uns trenta-tres milions de pessetes (198.000 euros). El novembre de 1995, el llavors Conseller de Medi Ambient, Sr. Albert Vilalta i l'alcalde de Molins de Rei, Sr. Josep Janés, van fer la inauguració provisional d'aquest espai natural l'aigua del qual s'obtenia per un bombeig solar des del propi riu. Aquest bombeig amb energia solar fotovoltaica fou de major potència del moment al nostre país. El 16 de juny de 1996, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol el va inaugurar oficialment contra tot pronòstic. L'aiguamoll de Molins de Rei es convertia així, amb les seves 6,2 ha, en la llacuna d'aigua dolça més gran prop de Barcelona i ben aviat va esdevenir un santuari per als ocells aquàtics. L'agost del 1996 la revista naturalista Quercus recollia un article de la recent creada zona humida. Però, en aquell moment ja hi havia programat el traçat de l'autovia del Baix Llobregat. Algunes entitats ecologistes van augurar que la llacuna artificial de Molins de Rei no duraria i que hauria estat una obra en va.

El cert és que el 1997 el condicionament del riu Llobregat va obligar a que el bombeig solar s'incrementés dels 2,2 kWp fins a 3 kWp amb 27 panells i així augmentar el cabdal d'aigua que fins llavors mantenia el nivell de la llacuna. Però, a mesura que avançaven les obres de condicionament, el nivell del riu va anar davallant i finalment va obligar a instal·lar un bombeig assumit amb pressupostos del Ministerio de Fomento de fins a 7 kWp per mantenir el mateix cabal. Aquest nou bombeig solar de grans dimensions que aportava 400.000 litres va entrar en servei el 15 d'abril de 1999. A finals del 1999 el Ministerio de Medio Ambiente va reconèixer la labor a favor de la conservació de la natura per la creació d'aquesta reserva natural amb el Premio Nacional de Medio Ambient que va recollir l'alcalde de Molins de Rei, el Sr. Josep Janés. L'aiguamoll de Molins de Rei incrementava la biodiversitat del municipi.

La transformació territorial obliga a una vigilància ambiental continuada

Però, tot i l'ampliació del bombeig solar ben aviat es van detectar anomalies en el pou de captació situat al mig del riu. Els sediments del riu impermeabilitzaren el pou i el cabal de bombeig solar no podia mantenir la làmina d'aigua necessària. L'estiu del 2000 l'aiguamoll va romandre sec uns mesos. En aquell moment, la Fundació Terra, conscient de la gravetat de l'afectació de les obres, va sol·licitar al Ministerio de Fomento que assumís que era un servei afectat per les obres i en restituís les condicions originals. Aquest reconeixement d'afectació a l'aiguamoll obria la via per garantir la seva permanència definitivament. Provisionalment, a principis del 2001, l'Agència Catalana de l'Aigua va assumir preceptivament la perforació d'un pou en el freàtic del subsòl situat a la riba de la llacuna amb un bombeig elèctric per tal de complementar el bombeig solar que constava de 60 panells fotovoltaics de 130 Wp i eliminar l'aportació de l'aigua del riu. Amb aquesta intervenció es va retornar la làmina d'aigua a l'aiguamoll de Molins de Rei i així ha romangut fins a l'actualitat. Tanmateix, els panells solars foren desmuntats finalment per part de l'Ajuntament de Molins de Rei l'any 2002.

Quan tot just s'acabava la restitució per l'afectació de l'autovia del Baix LLobregat ja hi havia en tràmit el projecte del traçat del tren d'alta velocitat Madrid-Barcelona. Aquesta obra si que havia de compartar una modificació radical del riu Llobregat ja que ampliava la seva llera dels 50 metres fins a 120 metres i, per tant, retallava un 25 % de la superfície de l'aiguamoll de Molins de Rei. Les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Molins de Rei i per la Fundació Terra (com a gestors de l'espai natural) al projecte de condicionament del riu van aconseguir que la Declaració d'Impacte Ambiental (publicada en el BOE del 2 de març del 2001) del ramal ferroviari del Llobregat reconegués la importància de la persistència de l'Aiguamoll de Molins de Rei i establís com a mesures compensatòries una ampliació mínima de 2,5 ha per tal que l'espai no perdés funcionalitat ecològica. En una reunió entre la Fundació Terra i l'empresa adjudicatària de redactar el projecte constructiu el 6 de setembre del 2001 es van establir les mesures compensatòries bàsiques com era consolidar la línia elèctrica per al bombeig de l'aigua del freàtic, ampliar l'aiguamoll en 5,1 ha fins assolir les 8,5 ha i revegetar l'espai per garantir la seva funció com a zona humida amb illetes per a la nidificació d'espècies aquàtiques. El maig del 2002 la UTE Papiol per encàrrec del Gestor de Infraestructuras Ferroviarias (GIF) va presentar el projecte definitiu de restitució de l'aiguamoll de Molins de Rei pel qual la zona humida assoliria una superfície final d'unes 8,5 ha i un nou perímetre.

L'aiguamoll de Molins de Rei salvat

Arribats en aquest punt, i un cop es va confirmar el replantejament de l'obra sobre el terreny, es va valorar que la conservació de l'aiguamoll de Molins de Rei estava garantida. Així doncs, la Fundació Terra va sol·licitar traspassar definitivament la gestió de l'esmentat espai natural com a únic titular a l'Ajuntament de Molins de Rei a finals del 2003. Aquell projecte que havia nascut de l'observació de la dinàmica fluvial del riu Llobregat i que restituïa la funcionalitat semblant a la d'un meandre (una zona on les aigües s'alenteixen i permeten el creixement de la vegetació helofítica), definitivament, quedava consolidat com a reserva natural d'aus aquàtiques. La nostra tasca com a modesta entitat privada ja no podia anar més enllà.

Tot i que en el desenvolupament de les obres de restitució la Fundació Terra ja no hi ha intervingut es valora molt positivament el que s'ha aconseguit. L'aiguamoll de Molins de Rei és com si es refés novament, però amb l'avantatge que s'ha fet perquè és reconeix la seva importància ecològica com un bé col·lectiu. Si comparem la inversió inicial feta amb cabals autonòmics i el patrocini empresarial amb la que s'ha realitzat per part de l'administració de l'Estat per mantenir aquest espai natural malgrat les afectacions viàries que el posaven en perill no hi ha dubte que mai els cabals públics inicials han estat tant ben emprats. La programació de les obres del tren d'alta velocitat de restitució dissenyada per la Fundació Terra es van condicionar perquè es mantingués sempre una làmina d'aigua suficient fins que no s'acabaven les obres d'ampliació de la llera del riu Llobregat. A finals del 2006 el riu ja tenia l'impressionant llera de 120 m d'amplada i l'aiguamoll ampliat ja tenia aigua. Així doncs, l'obra s'ha executat tal com es va dissenyar en el projecte de Serveis Afectats del projecte de construcció de la plataforma de la línia d'alta velocitat.

En prop de 10 anys l'aiguamoll de Molins de Rei ha viscut nombroses vicisituds, però la Fundació Terra sempre va batallar per la seva conservació i perdurabilitat. Tanmateix, la conservació d'aquest espai natural havia quedat definitivament garantida el 2002. Avui, l'aiguamoll de Molins de Rei ja no té bombeig solar, però l'energia elèctrica per a l'actual bombeig de l'aigua del freàtic garanteix la pervivència d'aquest gran ecosistema aquàtic únic a les rodalies de Barcelona.

> Imatges de l'aiguamoll