Esteu aquí

La reserva natural de l’aiguamoll de Molins de Rei. Del 1996 al 2006.

  • Facebook
  • Twitter
  • RSS
Imatge hivernal de la llacuna de l'aiguamoll de Molins de Rei a començaments del 1996.
Aplec de martinets i esplugabous cap al tard a la riba de l'aiguamoll de Molins de Rei l'hivern del 2001
Vistà aèria de l'aiguamoll de Molins de Rei quan s'iniciava la traça de l'autovia del Baix Llobregat el 1997.
L'exhuberància de la vegetació aquàtica de l'aiguamoll de Molins de Rei és una de les característiques d'aquesta zona humida. Octubre 2005.
El primigeni aiguamoll de Molins de Rei amb la nova delimitació i el vas sec mentre es fan les obres d'ampliació. Desembre 2006.

L'aiguamoll de Molins de Rei es una zona humida originalment formada per una llacuna d'aigua dolça de 6,2 ha amb una fondària de entre 30 i 150 cm. Al seu voltant hi ha crescut una rica varietat de vegetació de ribera i de zones aquàtiques. Hi destaca la presència d'espècies arbòries com ara el vern, l'àlber, el pollancre, el salze i el tamariu. Tanmateix, la importància d'aquest espai natural ve determinat per la vegetació helofítica a base de canyís i boga que s'hi ha desenvolupat en aquests anys. Aquestes dues darreres espècies de plantes formen els anomenats canyissars que permeten hostatjar el important contingent d'espècies d'ocells.

Zona important per a les aus aquàtiques

Fins el 2002 a l'aiguamoll de Molins de Rei hi nidificaven una vintena d'espècies d'ocells. Aquell any, l'Ajuntament de Molins de Rei va organitzar una miniexposició elaborada per la Fundació Terra. La vegetació helofítica o canyar s'havia desenvolupat prou en menys d'un llustre com per permetre la nidificació d'algunes espècies d'ocells lligades al medi aquàtic com ara el teixidor, la boscarla de canyar, el rossinyol bastard, el cabusset comú, la polla d'aigua i el martinet menut. El cens anual d'ocells hivernants el 1999 revelava 89 espècies diferents d'ocells entre visitants i hostes. L'any 2001 el mateix cens incrementava la xifra fins a 123 espècies. Cal destacar l'important contingent d'ocells que hi van dormir com ho foren els més de 150 exemplars de martinets, esplugabous i bernats. A l'hivern, l'aiguamoll de Molins de Rei comptabilitzava prop d'un 5 % dels ocells aquàtics hivernants del delta del Llobregat. Ocasionalment, ha estat refugi hivernal per a espècies tant remarcables com el martinet ros que aprofita les zones poc profundes per alimentar-se de crancs fluvials.

En la zona de la llacuna de nova construcció la fondària s'ha incrementat fins als 2,5 m per tal de garantir la presència d'ocells aquàtics que prefereixen aigües més fondes. L'aiguamoll de Molins de Rei permet una important tasca científica d'estudi dels ocells mercès a les campanyes d'anellament científic que promou l'Ajuntament de Molins de Rei. També ha fet una notable funció pedagògica per als escolars de la zona. En el futur i amb l'ampliació prevista en el projecte de restitució cal pensar que aquest espai natural a mesura que es vagi revegetant acompleixi una important funció socioecològica i més quan el riu Llobregat amb la nova llera ampliada l'ha perdut totalment.

Conservació de la natura en acció

Des de la Fundació Terra estem convençuts que tot i no estar lligats de forma directa en la gestió de l'aiguamoll de Molins de Rei hi tenim el cor posat. La dedicació que prop de 10 anys de treball es va dur a terme per garantir la conservació d'aquest espai natural singular a les rodalies de Barcelona ens han deixat molts records inoblidables a totes les persones que hi participaren. Abans d'un acte vandàlic a les instal·lacions de control del bombeig sofert el 1998, aquesta làmina d'aigua va comptar amb un sistema de monitorització ambiental únic al país que permetia controlar de forma remota l'obtenció de dades tant de l'energia del bombeig com de paràmetres de qualitat de les aigües. L'estudi d'aquestes dades de qualitat de la làmina d'aigua de la llacuna va permetre conèixer que la qualitat de l'aigua bombejada del riu millorava un cop era embassada a l'aiguamoll. També ens va permetre experimentar com any rera any la vegetació de ribera millorava a passos de gegant i hostatjava més i més espècies vegetals com el lliri groc d'aigua i d'ocells aquàtics. També s'hi varen fer guàrdies nocturnes per vigilar un bombeig addicional que va permetre restituir d'aigua l'aiguamoll a la tardor del 2000 (mentre s'esperava la instal·lació de l'escomesa elèctrica i el pou del freàtic).

Resulta curiós com un petit espai natural d'aquestes dimensions ha permès aprendre tant. L'experiència en la restauració d'ecosistemes fluvials ens va animar a publicar el 1999 el primer manual de gestió de riberes al nostre país titulat Corredors blaus i verds. Actualment, la Fundació Terra ja no té entre els seus objectius principals la creació de petites reserves naturals d'interès municipal que de forma exemplar representava l'aiguamoll de Molins de Rei. Tanmateix, l'estiu del 2006 es van acomplir 10 anys de supervivència d'aquesta interessant zona humida tot i les viscisituds ocasionades pel fet d'estar ubicada en una zona amb una trepidant transformació territorial. Per això, aquesta obra de joventut de la Fundació Terra no podem sinó agrair-la per fer possible la joia de viure la natura fins i tot en una àrea densament urbana.

Una petita gran obra

El futur de l'aiguamoll de Molins de Rei no podia ser millor si tenim en compte que les entitats ecologistes catalanes en aquell moment dubtaven de la seva viabilitat. També és cert que aquest aiguamoll ha comptat sempre amb la bona acollida de la població de Molins de Rei la qual des del primer moment l'ha valorat i l'ha gaudit com un espai de lleure i aprenentatge de la natura únic a la comarca. Ara només cal esperar el dia que el tren d'alta velocitat arribi a Barcelona i s'hagin acabat definitivament les obres de restitució. Llavors, potser caldrà que l'Ajuntament de Molins de Rei reconegui públicament la tasca per la conservació d'aquesta reserva natural singular feta per la Fundació Terra.