Esteu aquí

Perspectiva Ambiental 44 - Acreixement (2008)

  • Facebook
  • Twitter
  • RSS

El creixement econòmic ha arribat al seu límit: l'hem tastat i ja sabem que com a espècie no ens fa feliços, sinó que augmenta la misèria mental, la contaminació ambiental i la destrucció dels vincles comunitaris. Més aviat, com deia Gandhi, cal «viure senzillament per tal que els altres senzillament puguin viure». No n'hi ha prou d'assumir aquesta realitat, sinó que ens cal posar-hi l'esforç per capgirar l'imaginari co·llectiu actual. Ha arribat l'hora de dir: prou!

Ens cal començar a aprendre a viure amb suficiència. Si després de menjar un bon tiberi, i quan encara queda menjar a la cuina, ens demanem si estem satisfets, no sempre serà senzilla la resposta. Caldria pensar que si estem satisfets és que ja en tenim prou. Però la realitat és que, com deia Epicuri, "res és suficient per a l'home, a qui allò que és suficient li sembla poc", i que Sèneca sentenciava amb allò de: "No és pobre qui té poc sinó qui desitja més". I és que, al final, no vivim tant per a ser feliços o gaudir del plaer com per a desitjar compulsivament. Perquè a la nostra cultura ens estimulen, amb la publicitat i el bombardeig mediàtic, a transformar la felicitat en un èxtasi permanent. Queda lluny l'assoliment de la satisfacció després d'un esforç notable i, un cop al cim i després de gaudir de la panoràmica, haver de refer el camí, cara avall i amb més facilitat, però no per això deixant de caminar.

El sentit de la suficiència requereix anul·lar l'obsessió per l'estatus social que el consum estimula. Perquè el millor estatus no és el de tenir més de tot, sinó el de valorar els fins per sobre dels mitjans i preferir allò que és bo abans d'allò que és útil. Hi ha evidències clares que en la societat humana els canvis no apareixen sols, sinó que són el resultat d'un desig col·lectiu creixent. Quan les persones pensem que les coses poden millorar es produeix un flux energètic que ens envaeix d'optimisme i hi posem més atenció per encarar una nova realitat. El món insaciable és un insult als qui ens varen precedir, però sobretot és un menyspreu cap al present i una amenaça per al futur que tots anhelem. I és que del passat, en tenim molta informació que ens pot ajudar a pensar, per tal que el present sigui una mica millor i el futur simplement possible i potser no pas grandiós, com sempre volem imaginar. Perquè, al capdavall, el futur no és un somni, sinó una esperança per als que vénen darrera nostre o, millor, per a aquells que nosaltres sempre posaríem davant nostre perquè els estimem.

Per primera vegada som davant d'una societat, la consumista, en la qual el futur d'allò que més estimem no forma part d'aquest imaginari col·lectiu. El consum està pensat per satisfer simplement les nostres necessitats presents, encara que amenacin el nostre entorn més proper. Malgrat l'aire empudegat de les ciutats, continuem embarrancant en l'embús cada matí amb el cotxe per portar la mainada a l'escola; l'aire emmetzinat que respirem nosaltres, tots, perjudica de manera més greu els nostres menuts, i n'és una prova l'increment exponencial de casos d'asma infantil, al·lèrgies, etc. 

Aquesta monografia de la sèrie Perspectiva Ambiental s'endinsa en la necessitat d'una societat més frugal i ho fa amb una reflexió continguda i assenyada acompanyada d'una acurada selecció d'imatges i textos inspiradors.

Descarregar Perspectiva Ambiental, 44 en versió catalana (PDF 500 KB) 

Índex:

Acreixement
Aprendre a viure amb suficiència
Els límits del creixement
Els límits termodinàmics
L'augment imparable de la petjada ecològica
L'energia com a eina d'educació per a l'acreixement
Reforma o revolució per a una societat duradora
La subversió de l'acreixement
Simplicitat i acreixement, un nou estil de vida
Els límits humans per ser més frugals
Captar l'art de la natura
Fer-se les pròpies coses
El mal de les joguines tecnològiques
Cara o creu o l'art d'elegir
La piràmide de Maslow i els desitjos inacabables
Bibliografia i Internet