Esteu aquí

Perspectiva Ambiental

Perspectiva Ambiental fou un dossier periòdic d'educació ambiental en format d'unitats didàctiques que aportava dades i informacions per trencar tòpics sobre medi ambient, a l'hora que suggeria activitats didàctiques i va promoure campanyes de participació a favor del medi ambient. Fou la primera revista d'educació ambiental accessible a través d'internet en arxius PDF i actualment la col·lecció sencera continua accessible.

Es va distribuir en format imprès unes tres vegades l'any com a suplement de la revista Perspectiva Escolar de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Es va editar entre els anys 1995 i 2010. Va comptar amb l'ajut primer de la Generalitat de Catalunya i en els darrers anys de la Fundació La Caixa.

La referència catalogràfica per aquesta versió digital d'acord amb el ISSN (International Standard Serial Number) es el ISSN 2462-7453
Títol clau: Perspectiva ambiental (Internet)
Títol abreujat: Perspect ambient (Internet)

Quantes persones caben a la Terra? Quin nivell de vida no compromet el futur de la natura ni de les futures generacions que vindran? Reduir l'impacte humà sobre la biosfera és un repte que hores d'ara no podem ignorar. La petjada ecològica és un mètode que ens pot ajudar a visualitzar un futur més equitatiu i en pau amb la biosfera.

El repte de trobar els mitjans per assolir la sostenibilitat.
Al llarg d'aquest segle la societat canviarà, i serà molt diferent de com és ara. El canvi climàtic i l'esgotament dels combustibles fòssils, dels quals la societat occidental depèn completament, comportaran canvis estructurals molt importants. Resoldre aquesta crisi ambiental no serà només una qüestió tecnològica. Haurem de desenvolupar noves habilitats, una nova forma de pensar i, sobretot, passar a l'acció.

Escoltem contínuament arguments que ens diuen que el model de vida i el sistema econòmic no són sostenibles i no es poden aguantar indefinidament.

L’única certesa en la vida és la mort. La mort sacseja la consciència de tot el món, perquè provoca inseguretat,
incertesa. Desconeixem allò que sentirem, i ens fa vertigen pensar que la nostra consciència s’esvaeixi com la televisió quan es desendolla del corrent. Davant la mort, el món occidental fa veure que aquest fenomen no existeix, malgrat que se’ns enduu a tots.

Ens cal celebrar-la amb un ritual més auster i sense l’impacte ambiental de l’actualitat.

Més de mil milions de persones ho tenen magre per matenir una dieta de supervivència. A l'altra banda, uns mil milions més disposen d'una gran varietat d'aliments. Mai hem tingut tanta varietat d'aliments, però alhora les deficiències de nutrició mai havien estat tant elevades. Mentre al nostre país un terç de la població pesa més del compte i un 2 % sofreix d'anorèxia.

Ens cal aprendre a nodrir-nos i comprendre d'on i com provenen els nostres aliments
Cada any s’extreuen més de 1500 milions de metres cúbics de fusta per a usos industrials, dels quals un 20 % s’aprofita com a combustible i encenalls, un 40 % es destina a mobles i un 40 % s’acaba convertint en paper. Es fa evident que cal trobar l’equilibri per tal d’abastir-nos sense malmetre el bosc ni perjudicar les persones que en depenen.

La certificació forestal FSC contribueix a un ús assenyat dels productes del bosc

S’estima que unes 80.000 substàncies químiques estan en ús. Un 0,5 %, se sap que són cancerígenes. Entre 4.000 i 8.000 d’aquestes substàncies estan sota sospita del seu potencial tòxic. Les nostres llars i l’entorn bull de químics tòxics. Prop del 45 % dels aliments frescos presenten al nostre país residus de plaguicides. La càrrega tòxica a la qual estem sotmesos no només malmet el nostre entorn, sinó que amenaça la salut de les persones.

Necessitem una nova química

Igual que un individu madur, una ciutat madura no pot augmentar i expandir-se en qualsevol direcció sense una pèrdua de qualitat. El nostre món s'ha fet urbà i la meitat de la població humana s'aglomera en ciutats. Ens cal trobar un nou estil de vida que permeti que les ciutats es comportin com ecosistemes madurs capaços de no malmetre el seu entorn en el seu metabolisme quotidià. Hi ha exemples arreu del món que és possible que les ciutats vagin assolint un disseny urbanístic i de funcionament més sostenible.

A tot el món, les invasions biològiques ocasionen grans pèrdues econòmiques. Només en un any, aquestes invasions han causat una despesa que quintuplica el pressupost de la guerra d'Iraq, i pel que fa a perjudicis ecològics, són la segona causa de pèrdua de biodiversitat, després de la destrucció d'hàbitats.

Cada dia, la nostra alimentació fa que produïm prop de 200 grams de brossa orgànica, els quals al cap de l'any, són uns 73 quilos. És obvi, doncs, que hem d'encarregar el tractament dels nostres residus, però pensant que la fracció orgànica generada té un important valor perquè si la convertim en compost esdevé un fertilitzant. A casa podem aprofitar-nos del treball dels cucs vermells dins un vermicompostador i assistir a primera fila a l'espectacle del cicle de la fertilitat de la natura.

A poc a poc, l'enginy humà ens ha portat a gaudir d'un nivell d'avançament tecnològic força elevat, però això no ens ha de fer oblidar que hem de compartir aquest accés a una vida millor. Aquesta monografia d'educació ambiental vol ser un catàleg de tecnologies apropiades, un terme creat per l'economista britànic  E.F. Schumacher. Per tecnologies apropiades s'entén tecnologies basades en la petita escala i el nivell comunitari.

Pàgines